Análisis jurídico de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental y de las competencias autonómicas en materia de EIA de proyectos

Abstract

La tendència recentralitzadora de les competències en l'Estat espanyol no escapa de la matèria ambiental i tampoc de l'avaluació ambiental. La garantia de la unitat de mercat, la seguretat jurídica i altres arguments han servit d'excusa per promulgar normativa a favor de l'harmonització de la regulació. D'allà es deriva la promulgació de lleis de caràcter bàsic amb un detall de regulació propi d'un reglament que deixen poc poc marge d'actuació a les comunitats autònomes (CCAA) tret que decideixin dictar normes addicionals de protecció. A la pràctica això comporta una minva en les competències autonòmiques, una involució de les autonomies polítiques i de la descentralització de l'Estat espanyol. L'actual Llei estatal bàsica 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, hi ha propiciat aquesta involució. En aquest treball analitzem quines són les conseqüències que deriven d'aquesta normativa a les competències autonòmiques sobre l'avaluació d'impacte ambiental (EIA) de projectes. Per això s'ha estudiat aquesta norma bàsica i les regulacions autonòmiques sobre EIA, aturant-nos en aquells aspectes nous de la legislació autonòmica respecte a la legislació bàsica. Finalment, a tall de conclusió, s'aporten recomanacions i propostes en relació amb la qüestió estudiada.