National and state interests of Slovaks and Catalans: parallelism between Slovakia and Catalonia in the way to achieve national emancipation

Abstract

La integració dels estats europeus dins la Unió Europea ha estat un dels atributs bàsics del desenvolupament polític a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Malgrat el procés continu d'aquest projecte, observem un enfortiment dels esforços separatistes dins dels estats individuals. Aquestes tendències han estat més visibles en els darrers anys a Catalunya, que ja ha fet passos polítics concrets cap a la independència. En la nostra contribució, examinem la qüestió de Catalunya des d'un punt de vista específic, comparant-la amb el cas d'Eslovàquia. Té una experiència històrica similar amb la realització d'esforços emancipadors en la darrera etapa del segle XX. La independència d'Eslovàquia va sorgir de la divisió pacífica de la unitat estatal txecoeslovaca original i representa un exemple positiu per a altres estats. Per tant, vam decidir comparar aquests dos casos específics. En aquest context, la pregunta principal sorgeix de fins a quin punt es justifiquen els requisits de Catalunya i si és possible identificar un cert paral·lelisme amb un conjunt de factors interns i externs característics de la creació de nous estats a la dècada de 1990 a Europa. A partir d'entrevistes amb els actors polítics directes d'aquest procés a Eslovàquia, hem identificat tres atributs clau que considerem requisits previs importants en el procés de compliment dels interessos nacionals en forma d'un nou estat. A continuació, els comparem amb el cas de Catalunya. Els mètodes predominants utilitzats en l'article són els d'anàlisi qualitativa i comparació.