La posición y las funciones de los tribunales superiores de justicia en el Estado de las autonomías

Abstract

La descentralització de la justícia a Espanya ha estat ancorada a la territorialització duta a terme a principis del segle xix. El procés autonòmic impulsat per la Constitució del 1978 té com a referència la creació dels tribunals superiors de justícia. El Tribunal Constitucional, que al principi va actuar com un impulsor d'una certa descentralització judicial, amb la sentència del 2010 relativa al nou Estatut per a Catalunya ha congelat considerablement tota evolució. Els tribunals superiors de justícia tenen importants atribucions a l'àmbit del dret civil foral i del dret públic propi de les diferents comunitats autònomes. Tot i això, els mecanismes de control de constitucionalitat, la protecció dels drets fonamentals i l'escàs protagonisme dels magistrats autonòmics han impedit un desenvolupament raonable dels drets privat i públic regionals. Únicament, l'establiment de la doble instància en matèria penal i la tímida aplicació dels recursos de cassació civil foral i de cassació contenciosa administrativa autonòmica podrien reconduir i ajustar el poder judicial a un Estat autonòmic madur i fins i tot federal.