Los tribunales superiores de justicia. Balance de tres décadas

Abstract

Entre les novetats que la Constitució va portar a l'ordenament del poder judicial hi ha la dels tribunals superiors de justícia. Per a la seva formació es va haver d'esperar una dècada. No són òrgans de les comunitats autònomes, però s'hi han anat identificant perquè en culminen l'organització judicial, interpreten el seu propi dret i controlen l'acció dels seus poders públics. La seva actuació jurisdiccional, que s'estén a l'aplicació del dret de l'Estat i de la Unió Europea, la presideixen els principis d'independència i imparcialitat, la subjecció exclusiva a l'imperi de la llei i la seva responsabilitat. Des d'aquestes premisses, ofereixen el mateix tracte a l'Estat, a les comunitats autònomes i als altres ens públics territorials. Són un element vertebrador fonamental de l'organització judicial, i els principals problemes a què s'enfronten són la insuficiència de planta i la manca del mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici adequat de la seva funció. La complexitat de la distribució de competències en matèria d'administració de justícia i la coordinació insuficient compliquen notablement la provisió de mitjans i provoquen disfuncions que s'han de corregir.