Monolingüisme oficial en estats lingüísticament heterogenis. El cas de l’Estat català independent
Tipus de document
Article
Versió del document
Versió publicada
Resum
L’objectiu d’aquest article és doble. En primer lloc, volem donar una ullada al règim lingüístic dels estats lingüísticament heterogenis d’Europa que s’han independitzat des de la caiguda del Mur. Més concretament, es tracta de constatar el fracàs del monolingüisme oficial en la majoria d’aquests països, que tant per raons internes com externes han hagut d’adoptar polítiques lingüístiques més pluralistes. En segon lloc, i en part sobre aquesta base empírica, volem descartar el monolingüisme oficial com a règim lingüístic apropiat per a un possible estat català independent lingüísticament heterogeni. Les dades d’enquesta disponibles mostren de manera unànime el suport de la població a la doble oficialitat del català i del castellà en aquest escenari polític. Aquestes dades són coherents amb totes les enquestes d’opinió anteriors en què hi ha preguntes sobre l’acord o el desacord amb el règim de bilingüisme oficial en vigor.Autor/a
Llengua
Català
Publicat per
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Institut d'Estudis Autonòmics
Data de publicació
2015-04Extensió
35 p.
Col·lecció
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 21
Matèries (LEMAC)
Paraules clau
Citació recomanada
Aquesta citació s'ha generat automàticament.
Documents per descarregar
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Drets
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Ítems relacionats
Mostrant ítems relacionats per Títol i Matèria.
-
Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit: El cas del català, llengua oficial en part del territori d'un Estat
Milian Massana, Antoni; de Witte, Bruno; Woehrling, José; Urrutia Libarona, Iñigo; Orriols i Sallés, Maria Àngels (2008-07)La lliure circulació dels factors productius que acompanya la mundialització ha afavorit l'aparició de normes supraestatals que limiten l'establiment de requisits lingüístics per part dels estats i els ... -
Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
Branchadell, Albert (2019-12)El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la ...






