Monolingüisme oficial en estats lingüísticament heterogenis. El cas de l’Estat català independent
Tipo de documento
Artículo
Versión del documento
Versión publicada
Resum
L’objectiu d’aquest article és doble. En primer lloc, volem donar una ullada al règim lingüístic dels estats lingüísticament heterogenis d’Europa que s’han independitzat des de la caiguda del Mur. Més concretament, es tracta de constatar el fracàs del monolingüisme oficial en la majoria d’aquests països, que tant per raons internes com externes han hagut d’adoptar polítiques lingüístiques més pluralistes. En segon lloc, i en part sobre aquesta base empírica, volem descartar el monolingüisme oficial com a règim lingüístic apropiat per a un possible estat català independent lingüísticament heterogeni. Les dades d’enquesta disponibles mostren de manera unànime el suport de la població a la doble oficialitat del català i del castellà en aquest escenari polític. Aquestes dades són coherents amb totes les enquestes d’opinió anteriors en què hi ha preguntes sobre l’acord o el desacord amb el règim de bilingüisme oficial en vigor.Autor/a
Lengua
Catalán
Publicado por
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Institut d'Estudis Autonòmics
Fecha de publicación
2015-04Extensión
35 p.
Colección
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 21
Materias (LEMAC)
Palabras clave
Citación recomendada
Esta citación se ha generado automáticamente.
Documentos para descargar
Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)
Derechos
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Ítems relacionados
Mostrando ítems relacionados por Título y Materia.
-
Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit: El cas del català, llengua oficial en part del territori d'un Estat
Milian Massana, Antoni; de Witte, Bruno; Woehrling, José; Urrutia Libarona, Iñigo; Orriols i Sallés, Maria Àngels (2008-07)La lliure circulació dels factors productius que acompanya la mundialització ha afavorit l'aparició de normes supraestatals que limiten l'establiment de requisits lingüístics per part dels estats i els ... -
Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
Branchadell, Albert (2019-12)El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la ...






