Monolingüisme oficial en estats lingüísticament heterogenis. El cas de l’Estat català independent
Document Type
Article
Document version
Published version
Resum
L’objectiu d’aquest article és doble. En primer lloc, volem donar una ullada al règim lingüístic dels estats lingüísticament heterogenis d’Europa que s’han independitzat des de la caiguda del Mur. Més concretament, es tracta de constatar el fracàs del monolingüisme oficial en la majoria d’aquests països, que tant per raons internes com externes han hagut d’adoptar polítiques lingüístiques més pluralistes. En segon lloc, i en part sobre aquesta base empírica, volem descartar el monolingüisme oficial com a règim lingüístic apropiat per a un possible estat català independent lingüísticament heterogeni. Les dades d’enquesta disponibles mostren de manera unànime el suport de la població a la doble oficialitat del català i del castellà en aquest escenari polític. Aquestes dades són coherents amb totes les enquestes d’opinió anteriors en què hi ha preguntes sobre l’acord o el desacord amb el règim de bilingüisme oficial en vigor.Author
Language
Catalan
Publisher
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Institut d'Estudis Autonòmics
Publication date
2015-04Extension
35 p.
Collection
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals; 21
Subject (LEMAC)
Keywords
Recommended citation
This citation was generated automatically.
Documents to download
This item appears in the following Collection(s)
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
Mundialització, lliure circulació i immigració, i l'exigència d'una llengua com a requisit: El cas del català, llengua oficial en part del territori d'un Estat
Milian Massana, Antoni; de Witte, Bruno; Woehrling, José; Urrutia Libarona, Iñigo; Orriols i Sallés, Maria Àngels (2008-07)La lliure circulació dels factors productius que acompanya la mundialització ha afavorit l'aparició de normes supraestatals que limiten l'establiment de requisits lingüístics per part dels estats i els ... -
Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades
Branchadell, Albert (2019-12)El propòsit d’aquest article és fer una proposta sobre el règim lingüístic per a Catalunya més adient amb els casos comparables de les democràcies multilingües europees. En primer lloc, presentem la ...






